Tractament farmacològic per a la hiperestimulació ovàrica controlada en la fecundació in vitro

Hiperestimulació ovàrica controlada; Tractament farmacològic; Fecundació in vitroHiperestimulación ovárica controlada; Tratamiento farmacológico; Fecundación in vitroControlled ovarian hyperstimulation; Pharmacotherapy; In Vitro FertilizationLa fecundació in vitro (FIV) és una de les tècniques de reproducció humana assistida (RHA) més utilitzada per donar solució als problemes d'infertilitat a la nostra societat. Per obtenir un índex d'embaràs acceptable amb FIV cal l'obtenció de múltiples embrions, assolits majoritàriament mitjançant l'estimulació ovàrica controlada (EOC). L'EOC consisteix en l'administració de diferents fàrmacs per estimular l'ovari amb l'objectiu de produir el desenvolupament fol·licular múltiple. Aquest informe revisa l'eficàcia i seguretat del tractament farmacològic per l'EOC mitjançant tècniques de FIV i descriu les característiques dels tractaments prescrits en el marc de la prova pilot en el període entre juliol de 2009 i juny de 2010.La fecundación in vitro (FIV) es una de las técnicas de reproducción humana asistida (RHA) más utilizada para dar solución a los problemas de infertilidad en nuestra sociedad. Para obtener un índice de embarazo aceptable con FIV hace falta la obtención de múltiples embriones, conseguidos mayoritariamente mediante la estimulación ovárica controlada (EOC). La EOC consiste en la administración de diferentes fármacos para estimular el ovario con el objetivo de producir el desarrollo folicular múltiple. Este informe revisa la eficacia y seguridad del tratamiento farmacológico por l'EOC a través de técnicas de FIV y describe las características de los tratamientos prescritos en el marco de la prueba piloto en el período entre julio de 2009 y junio de 2010.In vitro fertilization (IVF) is one of the most commonly used assisted human reproduction (AHR) techniques for infertility problems in our society. In order to obtain an acceptable pregnancy rate with IVF it is necessary to obtain multiple embryos, primarily via controlled ovarian stimulation (COS). COS consists of the administration of different drugs to stimulate the ovary for the production of multiple follicles. This report reviews the efficacy and safety of pharmacological treatment by EOC through IVF techniques and describes the characteristics of the treatments prescribed in the framework of the pilot test in the period between July 2009 and June 2010

Les TIC i el projecte epSOS: disseny d'un marc d'avaluació

epSOS; TIC; eSalutepSOS; TIC; eSaludepSOS; ITCs; mHealthL’epSOS (European Patient Smart Open Services) és un projecte emmarcat dins del programa ICT PSP de la Comissió Europea. L’epSOS és un pilot a gran escala amb la participació de 27 beneficiaris de 12 estats membres. L’objectiu del projecte és desenvolupar un marc pràctic d’e-Salut i una infraestructura de TIC que permeti l’accés segur dels pacients a la informació en salut, específicament pel que fa a la història clínica i a la recepta electrònica entre els diferents sistemes sanitaris europeus garantint que la informació que es genera en qualsevol sistema es podrà interpretar a un altre país amb independència de la tecnologia, idioma i model.El epSOS (European Patient Smart Open Services) es un proyecto enmarcado dentro del programa ICT PSP de la Comisión Europea. El epSOS es un piloto a gran escala con la participación de 27 beneficiarios de 12 estados miembros. El objetivo del proyecto es desarrollar un marco práctico de e-Salud y una infraestructura de TIC que permita el acceso seguro de los pacientes a la información en salud, específicamente en cuanto a la historia clínica ya la receta electrónica entre los diferentes sistemas sanitarios europeos garantizando que la información que se genera en cualquier sistema se podrá interpretar a otro país con independencia de la tecnología, idioma y modelo.the epSOS (European Patient Smart Open Services) is a project framed within the ICT PSP program of the European Commission. EpSOS is a large-scale pilot with the participation of 27 beneficiaries from 12 member states. The objective of the project is to develop a practical framework of e-Health and an ICT infrastructure that allows the patient's safe access to information in health, specifically regarding the clinical history and the electronic prescription between the different systems European sanitary services guaranteeing that the information generated in any system can be interpreted in another country, regardless of technology, language and model

Indicaciones de la ozonoterapia

Ozonoteràpia; Sistema musculoesquelètic; TractamentOzonoterapia; Sistema musculoesquelético; TratamientoOzone therapy; Musculoskeletal system; TreatmentObjetivo: Analizar y sintetizar la evidencia científica sobre la eficacia y la seguridad de la ozonoterapia en el tratamiento de las patologías musculoesqueléticas. Metodología: Se ha realizado una revisión sistemática de la evidencia científica (RSEC) en las principales bases de datos bibliográficas (MEDLINE, SCOPUS, ISI Web of Knowledge, OVID EMB y UK CRD Databases) desde 2006 y hasta marzo de 2013 para localizar guías de práctica clínica (GCP), RSEC, metaanálisis y estudios experimentales (ensayos clínicos aleatorizados o no) con grupo de comparación. Se definió como población de estudio a pacientes mayores de 18 años con diagnóstico de algún tipo de patología musculoesquelética. Se comparó el uso del ozono de manera aislada o en combinación, con placebo u otra intervención. Las variables de resultado generales fueron los cambios morfológicos, cambios en los síntomas y signos principales de la patología en cuestión, cambios en la funcionalidad, cambios en la calidad de vida, satisfacción del paciente y efectos adversos. La valoración de la calidad metodológica de las publicaciones identificadas se realizó según los criterios y los niveles de evidencia de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). Los datos extraídos se sintetizaron de manera narrativa y se presentaron en tablas de evidencia. Resultados: Se seleccionaron 24 publicaciones, de las cuales 3 valoran la eficacia/efectividad de la ozonoterapia (1 metaanálisis y 2 estudios experimentales con grupo control), 6 evalúan la eficacia/efectividad y la seguridad de manera conjunta (1 metaanálisis y 5 estudios experimentales con grupo de comparación) y 15 estudios hacen referencia a la seguridad (15 series de casos). La calidad metodológica de la mayor parte de los estudios se consideró baja. La gran mayoría de los estudios incluidos para evaluar eficacia/efectividad de la ozonoterapia analiza pacientes diagnosticados de hernias de disco. De manera general, esta terapia presenta mejores resultados que los tratamientos de control como las inyecciones de esteroides, las inyecciones de antiinflamatorios no esteroideos o el tratamiento conservador con analgésicos y reposo relativo; pero no así si se compara con la discectomía. De manera específica, la mejoría descrita con la ozonoterapia se basa, fundamentalmente, en el alivio del dolor y la mejoría de la discapacidad funcional. El tratamiento que parece presentar mejores resultados es la combinación de inyecciones de O2-O3 a nivel intradiscal en combinación con radiofrecuencia, en pacientes con dolor radicular agudo con evidencia en una prueba de imagen de hernia discal contenida. Para la evaluación de la seguridad de la ozonoterapia, además de las hernias discales, también se obtuvieron estudios que incluían otras patologías musculoesqueléticas. No se han observado complicaciones extremadamente graves. El efecto adverso más comúnmente descrito es la cefalea transitoria, seguido del dolor en la zona de punción. Conclusiones: La ozonoterapia combinada con radiofrecuencia parece ser eficaz en pacientes con dolor lumbar secundario a hernia discal, produciendo una mejora del dolor y de la discapacidad funcional. Las complicaciones y los efectos adversos descritos son, en general, de carácter leve y transitorio. A pesar de los resultados descritos en los estudios revisados, la evidencia científica disponible hasta este momento es insuficiente y de baja calidad metodológica como para poder demostrar la efectividad de la ozonoterapia en el tratamiento de la hernia discal, en particular, y de otras patologías musculoesqueléticas, en general.Objectiu: Analitzar i sintetitzar l'evidència científica sobre l'eficàcia i la seguretat de l'ozonoteràpia en el tractament de les patologies musculoesquelètiques. Metodologia: S'ha realitzat una revisió sistemàtica de l'evidència científica (RSEC) en les principals bases de dades bibliogràfiques (MEDLINE, SCOPUS, ISI Web of Knowledge, OVID EMB i UK CRD Databases) des de 2006 i fins al març de 2013 per localitzar guies de pràctica clínica (GCP), (RSEC, metaanàlisis i estudis experimentals (assajos clínics aleatoritzats o no) amb  grup de comparació. Es va definir com a població d'estudi a pacients majors de 18 anys amb diagnòstic d'algun tipus de patologia musculoesquelètica. Es va comparar l'ús de l'ozó de manera aïllada o en combinació, amb placebo o una altra intervenció. Les variables de resultat generals van ser els canvis morfològics, canvis en els símptomes i signes principals de la patologia en qüestió, canvis en la funcionalitat, canvis en la qualitat de vida, satisfacció del pacient i efectes adversos. La valoració de la qualitat metodològica de les publicacions identificades es va realitzar segons els criteris i els nivells d'evidència de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). Les dades extretes es van sintetitzar de manera narrativa i es van presentar  en taules d'evidència.  Resultats: Es van seleccionar 24 publicacions, de les quals 3 valoren l'eficàcia / efectivitat de l'ozonoteràpia (1 metaanàlisi i 2 estudis experimentals amb grup control), 6 avaluen l'eficàcia / efectivitat i la seguretat de manera conjunta (1 metaanàlisi i 5 estudis experimentals amb grup de comparació) i 15 estudis fan referència a la seguretat (15 sèries de casos). La  qualitat metodològica de la major part dels estudis es va considerar baixa. La gran majoria dels estudis inclosos per avaluar eficàcia / efectivitat de l'ozonoteràpia analitza pacients diagnosticats d'hèrnies de disc. De manera general, aquesta teràpia presenta millors resultats que els tractaments de control com les injeccions d'esteroides, les injeccions d'antiinflamatoris no esteroides o el tractament conservador amb analgèsics i repòs relatiu; però no així si es compara amb la discectomia. De manera específica, la millora descrita amb l'ozonoteràpia es basa, fonamentalment, en l'alleujament del dolor i la millora de la discapacitat funcional. El tractament que sembla presentar millors resultats és la combinació d'injeccions d'O2-O3 a nivell intradiscal en combinació amb radiofreqüència, en pacients amb dolor radicular agut amb evidència en una prova d'imatge d'hèrnia discal continguda. Per a l'avaluació de la seguretat de l'ozonoteràpia, a més de les hèrnies discals, també es van obtenir estudis que incloïen altres patologies musculoesquelètiques. No s'han observat  complicacions extremadament greus. L'efecte advers més comunament descrit és la cefalea transitòria, seguit del dolor a la zona de punció. Conclusions: L'ozonoteràpia combinada amb radiofreqüència sembla ser eficaç en pacients  amb dolor lumbar secundari a hèrnia discal, produint una millora del dolor i de la discapacitat funcional. Les complicacions i els efectes adversos descrits són, en general, de caràcter lleu i transitori. Tot i els resultats descrits en els estudis revisats, l'evidència científica disponible fins aquest moment és insuficient i de baixa qualitat metodològica com per poder demostrar l'efectivitat de l'ozonoteràpia en el tractament de l'hèrnia discal, en particular, i d'altres patologies musculoesquelètiques, en general.Objetive: Analyse and synthesise scientific evidence concerning the efficiency and safety of ozone therapy in the treatment of musculoskeletal diseases. Methodology: A systematic review was carried out of the scientific evidence (RSEC) in the principal bibliography reference databases (MEDLINE, SCOPUS, ISI Web of Knowledge, OVID EMB and UK CRD Databases) between 2006 and March 2013, to pinpoint clinical practice guidelines (GCP), RSEC, metaanalysis and experimental studies with a comparison group (clinical studies, random or not). The study population was defined as patients over 18 diagnosed with some type of musculoskeletal disease. The use of ozone separately was compared to its use in combination with a placebo or other intervention. The general results’ variables were the morphological changes, changes in the principal symptoms and signs of the pathology in question,changes in functionality, changes in quality of life, patient satisfaction and adverse side effects. The Assessment of the methodological quality of the publications identified was performed according to Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) criterion and levels of evidence. The data collected was synthesised in a narrative fashion and presented in evidence tables. Results: 24 publications were chosen, 3 of which evaluated the efficiency/effectiveness of ozone therapy (1 meta-analysis and 2 experimental studies with a control group), 6 of which evaluated the efficiency/effectiveness and safety in a joint manner (1 meta-analysis and 5 experimental studies with a comparison group) and 15 studies referenced safety (15 case series). The methodological quality of the majority of the studies was considered to be low. The vast majority of the studies included to assess the efficiency/effectiveness of ozone therapy analysed patients diagnosed with disk herniation; In general, this therapy presents better results than control treatments such as steroid injections, non-steroidal anti-inflammatory injections or conservative treatment with analgesics and partial rest; but this is not the case when compared with discectomy. Specifically, improvements attributed to ozone therapy are based primarily on pain relief and an improvement in functional disability. The treatment which appears to produce the best results involves a combination of intradiscal O2-O3 injections and radiofrequency treatment in patients with acute radicular pain with imaging test evidence of disk herniation. For the evaluation of the safety of ozone therapy, studies were also obtained involving other musculoskeletal diseases, besides disk herniation. No extremely serious complications were observed. The most commonly reported side effect is transient headache, followed by pain at the puncture site. Conclusions: Ozone therapy combined with radiofrequency treatment appears to be effective in patients with secondary back pain to disk herniation, resulting in an improvement in levels of pain and functional disability. The complications and adverse side effects described are, in general, mild and transitory. In spite of the results outlined in the studies reviewed, the scientific evidence available to date is insufficient and of a low methodological quality in that it fails to demonstrate the effectiveness of ozone therapy in the treatment of disk herniation, in particular, and of other musculoskeletal diseases, in general

La neuromodulació d'arrels sacres en el tractament de la incontinència fecal

Incontinència fecal; Plexe lumbar; Estimulació elèctrica transcutània del nerviIncontinencia fecal; Plexo lumbosacro; Estimulación eléctrica transcutánea del nervioFecal incontinence; Lumbar plexus; Transcutaneous electrical nerve stimulationL'estimulació de les arrels sacres (ERS) mitjançant un dispositiu mèdic que genera impulsos elèctrics (elèctrode més un estimulador) és un tractament mínimament invasiu de la incontinència fecal (IF), que es planteja com a alternativa terapèutica a les persones que no responen al tractament conservador i tenen un esfínter estructuralment intacte o amb lesions parcials de tots dos esfínters. La incidència i l'impacte personal, familiar, laboral i social de la IF, així com el cost de la ERS fan imprescindible revisar l'eficàcia i seguretat d'aquest tractament per valorar la seva introducció i millorar el tractament de les persones afectades.La estimulación de las raíces sacras (ERS) mediante un dispositivo médico que genera impulsos eléctricos (electrodo más un estimulador) es un tratamiento mínimamente invasivo de la incontinencia fecal (IF), que se plantea como alternativa terapéutica a las personas que no responden al tratamiento conservador y tienen un esfínter estructuralmente intacto o con lesiones parciales de ambos esfínteres. La incidencia y el impacto personal, familiar, laboral y social de la IF, así como el coste de la ERS hacen imprescindible revisar la eficacia y seguridad de este tratamiento para valorar su introducción y mejorar el tratamiento de las personas afectadas.Sacral nerve stimulation (SNS) by means of an (electrode and stimulator) electronic device is a minimally invasive treatment for fecal incontinence (FI), which arises as a therapeutic alternative to people who do not respond to conservative treatment and have a structurally intact sphincter or partial lesions of both sphincters. The incidence and the personal, family, work and social impact, together with the cost of SNS, make it imperative to review the effectiveness and safety of this treatment to assess its introduction and improve the quality of care for affected people

Corifol·litropina alfa (Elonva®) per a l’estimulació ovàrica controlada en tècniques de reproducció humana assistida

Estimulació ovàrica controlada; Tractament farmacològic; Tècniques de reproducció humana assistidaEstimulación ovárica controlada; Tratamiento farmacológico; Técnicas de reproducción humana asistidaControlled ovarian stimulation; Pharmacotherapy; Assisted human reproduction techniquesAntecedents: La corifol·litropina alfa va rebre autorització de comercialització per l’Agència Europea del Medicament al gener del 2010 i està indicada per a l’estimulació ovàrica controlada en combinació amb un antagonista de l’hormona alliberadora de gonadotropina (GnRH) per al desenvolupament de múltiples fol·licles en dones que participen en un programa de tècniques de reproducció humana assistida. Un dels potencials avantatges d'aquest nou medicament és la menor complexitat i durada en el tractament ja que només amb una sola injecció se substitueixen set injeccions de l’hormona fol·liculoestimulant (FSHr), i així es facilita el compliment del tractament a la pacient i disminueix l'angoixa que pot representar la pauta de tractament diària (injeccions). Objectius: Analitzar l’evidència científica disponible sobre l’eficàcia, la seguretat i l’eficiència de la corifol·litropina alfa per a l’estimulació ovàrica controlada en combinació amb antagonistes programes de tècniques de reproducció humana assistida. Metodologia: Revisió sistemàtica de l’evidència científica disponible fins al maig de 2011. La validesa interna i el grau de recomanació dels estudis inclosos han estat avaluats per un revisor que ha utilitzat els criteris de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). S’ha realitzat una síntesi qualitativa de l’evidència científica. Resultats: Les dades principals d’eficàcia provenen de dos assaigs clínics (estudis ENGAGE i ENSURE) de fase III aleatoritzats, comparatius, multicèntrics i amb cegament doble. A l’estudi ENGAGE es va demostrar la no inferioritat de la corifol·litropina alfa enfront de l’FSHr quant a percentatge d’embaràs en curs i l’equivalència quant al nombre d’oòcits recuperats en dones >60 kg i ≤90 kg de pes (dosis corifol·litropina alfa 150 µg). D’altra banda, a l’estudi ENSURE, en dones <60 kg de pes, es va demostrar l’equivalència de la corifol·litropina alfa amb FSHr quant al nombre d’oòcits recuperats, però no en relació amb el percentatge d’embaràs en curs (dosis corifol·litropina alfa 100 µg). La corifol·litropina alfa va presentar un perfil de seguretat acceptable. La incidència d’efectes adversos va ser comparable a tots dos tractaments. No obstant això, no queda exclòs que la corifol·litropina alfa no estigui relacionada amb un risc més elevat de patir la síndrome d’hiperestimulació ovàrica. No es disposa de dades de cost-efectivitat de l’administració del corifol·litropina alfa. Conclusions: Els resultats dels assaigs clínics no demostren avantatges substancials de la corifol·litropina alfa respecte al tractament de referència. Tot i la comoditat i adherència al tractament que suposa l’ús de la corofol·litropina alfa, des de la perspectiva de la cartera de serveis pública, la incertesa quant a seguretat i el seu cost superior limiten els potencials avantatges per plantejar-ne la utilització en substitució de l’FSHr durant els set primers dies d’hiperestimulació ovàrica controlada.Antecedentes: La corifolitropina alfa recibió autorización de comercialización por la Agencia Europea del Medicamento en enero de 2010 y está indicada para la estimulación ovárica controlada en combinación con un antagonista de la hormona liberadora de gonadotropina (GnRH) para el desarrollo de múltiples folículos en mujeres que participan en un programa de técnicas de reproducción humana asistida. Una de las potenciales ventajas de este nuevo medicamento es la menor complejidad y duración del tratamiento ya que sólo con una única inyección se sustituyen siete inyecciones de la hormona foliculoestimulante (FSHr), y así se facilita el cumplimiento del tratamiento en la paciente y disminuye la ansiedad que puede representar la pauta de tratamiento diaria (inyecciones). Objetivos: Analizar la evidencia científica disponible sobre la eficacia, seguridad y eficiencia de la corifolitropina alfa para la estimulación ovárica controlada en combinación con antagonistas de la GnRH para el desarrollo de múltiples folículos en mujeres que participan en programas de técnicas de reproducción humana asistida. Metodología: Revisión sistemática de la evidencia científica disponible hasta mayo de 2011. La validez interna y el grado de recomendación de los estudios incluidos han sido evaluados por un revisor que ha utilizado los criterios de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). Se ha realizado una síntesis cualitativa de la evidencia científica. Resultados: Los datos principales de eficacia provienen de dos ensayos clínicos (estudios ENGAGE y ENSURE) de fase III aleatorizados, controlados, multicéntricos y a doble ciego. En el estudio ENGAGE se demostró la no inferioridad de la corifolitropina alfa respecto a la FSHr en cuanto a porcentaje de embarazo en curso y la equivalencia en cuanto al número de ovocitos recuperados en mujeres >60 kg y ≤90 kg de peso (dosis corifolitropina alfa 150 µg). Por otra parte, en el estudio ENSURE, en mujeres <60 kg de peso, se demostró la equivalencia de la corifolitropina alfa con FSHr en cuanto al número de ovocitos recuperados, pero no en relación con el porcentaje de embarazo en curso (dosis corifolitropina alfa 100 µg). La corifolitropina alfa presentó un perfil de seguridad aceptable. La incidencia de efectos adversos fue comparable en ambos tratamientos. Sin embargo, no se ha excluido que la corifolitropina alfa esté relacionada con un riesgo más elevado de padecer el síndrome de hiperestimulación ovárica. No se dispone de datos de coste-efectividad de la administración del corifolitropina alfa. Conclusiones: Los resultados de los ensayos clínicos no demuestran ventajas sustanciales de la corifolitropina alfa respecto al tratamiento de referencia. A pesar de la comodidad y adherencia al tratamiento que supone el uso de la corifolitropina alfa, desde la perspectiva de la cartera de servicios pública, la incertidumbre en cuanto a seguridad y el coste superior limitan las potenciales ventajas para plantear su utilización en sustitución de la FSHr durante los siete primeros días de hiperestimulación ovárica controlada.Background: Corifollitropin alfa received marketing authorisation from the European Medicines Agency in January 2010 and it is indicated for controlled ovarian stimulation, together with a gonadotrophin-releasing hormone (GnRH) antagonist for the development of multiple follicles in women who participate in assisted human reproductive technique programmes. One of the potential advantages of this new medication is the reduced complexity and duration of the treatment as seven injections of the follicle stimulating hormone (FSHr) are replaced with just one single injection. This makes it easier for patients to adhere to the treatment, reducing the anxiety that the daily treatment pattern (injections) may represent. Objectives:To analyse the available scientific evidence on the efficacy, safety and efficiency of corifollitropin alfa for controlled ovarian stimulation, used together with GnRH antagonists for the development of multiple follicles in women who participate in assisted human reproduction technique programmes. Methodology: Systematic review of the available scientific evidence until May 2011. The internal validity and degree of recommendation of the studies included have been appraised by a review, using the criteria of the Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). A qualitative synthesis has been carried out of the scientific evidence. Result: The main data on efficacy come from two phase III multicentre, randomised, double blind controlled clinical trials (ENGAGE and ENSURE studies). The ENGAGE study showed the non-inferiority of corifollitropin alfa with respect to the FSHr, regarding ongoing pregnancy percentage and the equivalence regarding the number of oocytes recovered in women >60 kg and ≤ 90 kg in weight (corifollitropin alfa dose of 150 µg). On the other hand, the ENSURE study, performed on women < 60 kg in weight, showed the equivalence of corifollitropin alfa with FSHr regarding the number of recovered oocytes, but not in connection with the ongoing pregnancy percentage (corifollitropin alfa dose of 100 µg). The corifollitropin alfa presented an acceptable safety profile. The incidence of adverse effects was comparable in both treatments. However, it has not been excluded that corifollitropin alfa is related to a higher risk of suffering from ovarian hyperstimulation syndrome. There are no cost-effectiveness data about the administration of corifollitropin alfa. Conclusions: The results of the clinical trials do not show substantial advantages of corifollitropin alfa with respect to the treatment of reference. Despite the convenience and adherence to the treatment represented by the use of corifollitropin alfa, from the viewpoint of the public sector portfolio, the uncertainty regarding safety as well as the higher cost limit the potential advantages posed by its use as a substitute for FSHr during the first seven days of controlled ovarian hyperstimulation

Dabigatran etexilat en la profilaxi de l’accident vascular cerebral i de l’embolisme sistèmic en fibril·lació auricular no valvular

Accident vascular cerebral; Embolisme sistèmic en fibril·lació auricular no valvular; TractamentCerebrovascular accident; Systemic embolism in nonvalvular atrial fibrillation; TreatmentAccidente cerebrovascular; Embolismo sistémico en fibrilación auricular no valvular; TratamientoFármaco: dabigatrán etexilat (Pradaxa®). Laboratorio titular: Boehringer Ingelheim. Indicación revisada: Prevención del accidente vascular cerebral (AVC) y del embolismo sistémico en pacientes adultos con fibrilación auricular no valvular con uno o más de los siguientes factores de riesgo: Antecedentes de accidente vascular cerebral, accidente isquémico transitorio o embolismo sistémico; fracción de eyección ventricular izquierda <40%; insuficiencia cardíaca sintomática, de clase 2 o superior según la clasificación de la New York Heart Association (NYHA); edad ≥75 años; edad ≥65 años asociada a diabetes mellitus, enfermedad coronaria o hipertensión.Fàrmac: dabigatran etexilat (Pradaxa®). Laboratori titular: Boehringer Ingelheim. Indicació revisada: Prevenció de l'accident vascular cerebral (AVC) i de l'embolisme sistèmic en pacients adults amb fibril·lació auricular no valvular amb un o més dels següents factors de risc: Antecedents d'accident vascular cerebral, accident isquèmic transitori o embolisme sistèmic; fracció d'ejecció ventricular esquerra ‹40%; insuficiència cardíaca simptomàtica, de classe 2 o superior segons la classificació de la New York Heart Association (NYHA); edat ≥75 anys; edat ≥65 anys associada a diabetis mellitus, malaltia coronària o hipertensió

Abordatge social de la COVID-19

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Fatiga pandèmica; Mesures de prevencióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Fatiga pandémica; Medidas de prevenciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Pandemic fatigue; Prevention measuresEls objectius d'aquest informe son: 1) Identificar la percepció del risc, el comportament social i els estils de vida entre els grups d’edat de joves (entre 18 i 29 anys) i joves-adults (30 i 40 anys). 2) Generar recomanacions de millora del compliment sobre les mesures de prevenció de la pandèmia a partir de les propostes de les persones que han participat en els diferents grups

Tratamiento de sustitución enzimática en pacientes con mucopolisacaridosis I, II y VI

Malalties hereditàries metabòliques; Mucopolisacaridosis; Medicina basada en l'evidència; Metabolic inherited diseases; Mucopolysaccharidosis; Evidence-based medicine; Enfermedades hereditarias metabólicas; Enzimas; Medicina basada en la evidenciaLes mucopolisacaridosis (MPS) I, II i VI són malalties metabòliques rares de caràcter hereditari que es caracteritzen per un ampli rang de manifestacions clíniques. Els tractaments disponibles són pal·liatius i dirigits a millorar la qualitat de vida dels pacients. El tractament de substitució enzimàtica (TSE) substitueix l'enzim deficitari i evita així un major dany cel·lular. El TSE amb laronidasa, galsulfasa i idursulfasa va ser aprovat a la Unió Europea en condicions excepcionals per al tractament de les MPS I, II i VI, respectivament. Objectius: Avaluar l'evidència científica disponible sobre l'eficàcia, seguretat i eficiència del tractament amb larodinasa, idursulfasa i gasulfasa comparat amb qualsevol alternativa de tractament en pacients amb MPS I, II i VI, respectivament

Sistemas de monitorización continua de glucosa en tiempo real

Monitorització; Glucosa; Medicina basada en l'evidència; Monitoring; Glucose; Evidence-based medicine; Monitorización; Medicina basada en la evidenciaEls sistemes de monitoratge continu de la glucosa en temps real (SMCGTR) utilitzen dispositius mínimament invasius per mesurar els nivells de glucosa en el líquid intersticial que envolta les cèl·lules de la pell i proporcionar informació contínua sobre les fluctuacions de glucosa en sang. Es plantegen com una alternativa a la mesura de la glucosa mitjançant autopunció en pacients amb ràpides fluctuacions dels nivells de glucosa, o quan aquestes es produeixen durant la nit. L'objectiu d'aquest informe és analitzar l'evidència científica sobre l'eficàcia i la seguretat dels SMCGTR per al control de la glucosa en comparació de la tècnica estàndard d'autopunció digital en adults i població pediàtrica amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1)